Encara que pugui semblar el contrari i a pesar de l'escut de la vila, el nom de Campanet no té res a veure amb una campana. Prové del llatí tardà "capanna", amb el plural aràbic "kapanät", que vol dir conjunt de cabanes. Aquest nom indica una continuïtat de població des de segurament l'època prehistòrica.
L'alqueria Campanet , que en l'època islàmica formava part, com també l'actual llogaret d'Ullaró, del jus (districte àrab) d'Inca, fou el nucli al voltant del qual va néixer la vila medieval, que es va anar situant a la carena d'una successió de turons que donen la imatge d'un poble allargat, amb carrers que recorren aquestes carenes. Al Llibre del repartiment de Jaume I, després de la conquesta catalana, Campanet hi apareix com una alqueria de 18 jovades, unes 288 quarterades, que amb Búger, l'actual llogaret d'Ullaró i sa Pobla formaven un sol terme i era part de la porció reial, que fou assignada als homes de Barcelona.
La parròquia primitiva s'aixecà al pla del Tel, segurament sobre una edificació més antiga. És l'actual església de Sant Miquel, situada prop de les coves. Aquesta església fou parròquia des del 1248, quan és esmentada a la butlla del papa Innocenci IV, al 1315, en què la titularitat passà a Sa Pobla. Tornà a ser-ho a partir del 1368 i fins el 1425, quan la parròquia es va traslladar a la vila actual, on s'havia construït una altra església.
Aquestes vicissituds anaren parelles a les del municipi. La política de fundació de viles empresa pel rei Jaume II va fer que l'any 1300 Campanet passàs a formar part de Sa Pobla. Després de moltes tensions i diverses peticions per part dels jurats campaneters, l'any 1368 Campanet es va convertir en municipi i parròquia independent per concessió de Pere el Cerimoniós, amb els districtes de Búger i Ullaró. La darrera modificació del terme es va produir amb la independència de Búger l'any 1823.
L'actual església parroquial es va bastir en el lloc d'una anterior i es posà sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Es comença a construir l'any 1717, quan era rector Miquel Martí Tamorer - la seva sepultura es troba al centre de l'església, baixant del presbiteri - i es va acabar l'any 1774, després d'algunes interrupcions en les obres.
Fins pràcticament els anys 40, l'economia del poble es basava gairebé exclusivament en el sector agrari. El 1945, el sector del calçat va conèixer un apogeu espectacular, amb una producció aquest any de 422.000 parells destinats a Mallorca, Cuba i l'Exèrcit. A hores d'ara, els sectors predominats són la construcció, els serveis turístics a la zona d'Alcúdia i les indústries i serveis d'Inca i Palma. La vida social és bastant activa i a l'estiu la plaça Major és un lloc d'animada i multitudinària tertúlia.
A la part de l'església, la Sala Vella i les creus de terme, una passejada pel poble ens pot descobrir interessants mostres d'arquitectura senyorial i també, sobretot, bastants exemples d'arquitectura popular i tradicional. D'entre els primers casos, es poden esmentar les posades de Massana (plaça Major, 7) -amb dues finestres renaixentistes- i de Biniatró (carrer de Sant Miquel, 20), Can Ferrer Nou (cantó des Càrritx, 21), Can Muntaner (cantó des Càrritx, 27), Ca n'Arnavet (carrer de la Creu, 34) i d'altres. També descobrirem, per les indicacions de les plaques corresponents, la casa on va viure l'escriptor i humanista Llorenç Riber i Campins (carrer Major, 27) i la casa on va néixer l'escriptor i periodista Miquel dels Sants Oliver (carrer de Miquel dels Sants Oliver, 14), tots dos fills il·lustres del poble
Per més informació: http://www.visit-campa.net